Caterina Roma en su estudio. 2014

En febrero de 2014 Caterina Roma me dejó entrar en su estudio de Barcelona, en lo alto de una torre del Putxet. Tenía 36 años y hacía tres que había abandonado su carrera como editora y traductora editorial. Se hallaba volcada en la cerámica. Evolucionaba continuamente, creando y explorando sin prejuicios: recogía su propia arcilla, usaba rocas y plantas de su entorno para hacer esmaltes y soñaba con, algún día, cocer sus piezas en un horno de leña, cosa que ya ha conseguido (caterinaroma.com). Le interesaba “la belleza salvaje”.

Estas son algunas de las cosas que me dijo, tal como las transcribí directamente del catalán:

 

Caterina Roma:

FANG VIU

Recollir la terra a la muntanya fa que la senti viva. De vegades obro el pot de fang i em trobo que hi ha nascut una planteta malgrat que l’he colat: allò em fa adonar que el fang té vida per si mateix. La terra comprada no saps d’on ve…

 

SENSE EGO

Treballar amb la terra que recullo m’ajuda a escoltar. Sempre he buscat alguna cosa que no surti de mi, fer de transmissora. No vull fer coses que surtin de l’ego, que diguin això o allò, ni que siguin molt maques. M’interessa tornar a l’artesania tradicional anònima, aquella en què l’autor no importa.

 

A FAVOR DE LES IMPURESES

Les pedretes que, malgrat tot, es queden a la terra colada exploten al forn i fan foradets com aquests (assenyala la tassa on pren el te). Vaig descobrir després que aquesta és una tècnica japonesa. Veus que té com unes coses grogues que regalimen una mica? La pedra es fon, interrelaciona amb l’esmalt… Cada terra té unes impureses diferents. Això no ho fa el fang industrial, que és previsible.

 

SENSE PRETENSIONS

La tradició ceràmica es va trencar amb la industrialització. El que m’agrada del gremi dels ceramistes és que són gent sense massa pretensions. En general, persones molt naturals, lligades a la terra.

 

ART O ARTESANIA

No sé si faig art o artesania. Cadascú que pensi el que vulgui. Penso que ara en general l’artesania és un art perquè és més refinada, més sofisticada. Sembla contradictori: hi ha un retorn a l’anonimat però alhora el treball és més creatiu.

No ho sé, dir que faig art sona encara una mica pretensiós per a mi. Suposo que, en gran part, pel valor que s’ha donat a aquestes paraules.

Realment, no em considero una artesana. Perquè per a mi un artesà és algú que té molts, molts anys d’ofici. I jo en porto pocs; en termes ceràmics, res.

 

LA MIRADA SENSIBLE

He anat refinant el que volia. Perquè en definitiva és la teva mirada la que fa que una peça prengui una expressió o una altra. I primer has de determinar què vols. Hi ha tantes opcions! Moltes tècniques, moltes maneres de fer… Es tracta d’anar refinant el que vols. I es nota molt que les peces cada vegada tenen més personalitat.

 

TROBAR EL CAMÍ

Vaig estar dos o tres anys molt tancada en l’experimentació, buscant el meu camí. Tot era picar pedra i treballar, no veure’n cap fruit. Però m’agrada el que faig i estic molt decidida. Veig que quan tens aquesta decisió trobes el camí d’una manera o altra.

 

PECES QUE NEIXEN

Soetsu Yanagi diu al llibre The Unknown Craftsman: A Japanese Insight into Beauty que en l’artesania les peces “neixen”, no es fan. I per a mi aquesta és la diferència. Hi ha peces que neixen, que tenen una força pròpia. Quan ets tu qui fa la peça, no m’interessa tant. Intento intervenir-hi el menys possible.

La primera vegada que la fas, una peça neix. Després, quan en fas una altra intentant que s’hi assembli, ja tens una altra intenció.

 

CAP A UNA BELLESA SALVATGE

El llibre de Yanagi parla de la bellesa, que per a mi és fonamental i ajuda a viure. M’ha ajudat moltes vegades en moments que he estat perduda. Suposo que és aquesta cosa d’estar fora de tu mateix. És una bellesa que no és teva. És transcendent i alhora senzilla, quotidiana. Sona molt ampul.lós i no ho és!

La bellesa s’ha banalitzat molt, perquè és una bellesa molt exterior la que es busca, i alhora, quan en parlo amb els artesans, sembla que ja no és un valor en l’art. La gent no vol bellesa sinó dir coses. I tothom vol dir coses!

Jo no vull dir res. Per a mi l’artesania és un reflex. És com la natura, que diu el que un té al cap, és com un mirall, un buit.

 

PECES AMB LITERATURA

Totes les disciplines artístiques enriqueixen molt la ceràmica i per a mi la literatura és bàsica. Moltes vegades m’agrada posar noms de personatges literaris a les peces. Vaig fer una sèrie de gerros amb trencadís (l’esmalt feia un clivellat molt fort) que vaig batejar –també en relació amb el meu moment vital– “La mujer rota”, que és el títol d’un llibre de Simone de Beauvoir important per a mi en aquell moment. Aquells gerros tenien la seva bellesa malgrat haver passat per processos que els havien trencat.

 

OBRIR EL COR

M’agradaria que les meves peces obrissin una mica el cor de la gent, que apropessin a la naturalitat. Tots els ceramistes en tots els articles sense excepció diuen que s’inspiren en la naturalesa, i això diu molt de la ceràmica.

 

Links:

http://caterinaroma.com

http://trepatbarcelona.com (TREPAT BARCELONA és una marca creada per la ceramista Caterina Roma per oferir vaixelles per l’alta cuina, hotels de luxe i clients que conceben la taula com un espai de sensibilitat i creativitat)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: